dijous, 28 de juliol del 2011

Dia 7. Death Valley i Las Vegas

Sí, anem endarrerits, però no volem deixar d'explicar-vos aquesta part del viatge, per nosaltres la més espectacular!!

El post anterior no sabem si es va acabar d'entendre... no ens queixavem pas d'estar a Three Rivers, al contrari! Ens va alegrar poder viure l'autèntica Amèrica!! Allà al motel vam coincidir amb una parella de Sant Celoni. Eren els 1rs catalans que ens trobavem. Feien la mateixa ruta que nosaltres, però la van començar a Los Angeles, així que vam intercanviar opinions i impressions, i ens van convèncer per anar a Death Valley malgrat les hores de cotxe que suposava (12 hores).

Així que vam matinar i ben preparats amb la nevereta (gràcies Diana), l'aigua.... ens vam dirigir cap allà.

Per començar, el GPS ens porta pel camí més curt:  pujant pel Sequoia Natural Park. Per a que us feu una idea: com la Collada de Tosses, pos "má o menos". La Núria marejada com un ànec, prenent Biodramina i allò que no acaba, perquè després de pujar s'ha de baixar!! En una de les parades perque la Núria agafés aire, vam veure que sortia fum del cotxe i ens vam "cagar vius". Per sort, només eren els frens i el David ho va arreglar tirant aigua. Amb aquest panorama ens disposavem a entrar al desert després de menjar algo a Lone Pine (sí, pizza, i sí m'he engreixat però es que només hi ha Fast Food aqui!! i ja us dic que em cansa!!).

Portem 7 hores al cotxe quan per fi entrem a Death Valley, eren més o menys les 3 o 4 de la tarda. Abans d'entrar, parem a un mirador a fer-nos la foto de rigor, Només hi som nosaltres i uns guiris. De cop, sentim un soroll bestial i veiem que passa un avió d'aquests militars. Ens mirem flipant!

Quan baixem del cotxe per pagar l'entrada, la calor ja es força insuportable. Fa un aire calent estrany, de desert. Estem a 50º.  Ens creuem el parc, sense gairebé parar. Voldriem veure molt més però portem moltes hores de cotxe i tot no pot ser. Amb el que em vist ens donem molt més que satisfets. Ha estat un dels paisatges més bestials que mai hem vist, i la sensació d'estar creuant el desert, amb la calor, la por que el cotxe et deixi tirat... és inexplicable i simplement s'ha de viure!

Arribem a Las Vegas quan es pon el sol i les llums es comencen a encendre per rebre'ns. La sensació quan entrem a La Strip es també impressionant, Tot d'edificis enormes il·luminats, els casinos (cada un amb la seva ambientació), moltissima gent que passeja... Costa avançar amb cotxe però finalment arribem a l'hotel. Flipem quan parem el cotxe i ens ve un aparcacotxes, ens treu les maletes, ens les posa en un carro d'aquests daurats. Imagineu les nostres pintes després de 12 hores de cotxe i de passar pel desert!! jajaja i ells tots imaculats amb el traje, els guants... Ens donen la targeta de la nostra SUITE, planta 40, i alucinem quan entrem (tot i que les  vistes deixen bastant que desitjar!!). Ens porten les maletes a l'habitació, i després de donar-li la propina ens fotem un bany al "hidromassaje". Anem a sopar a un asiàtic (_abans es perdem pels casinos fins que el trobem) i anem a probar les "maquines tragaperras".








Estem molt cansats, i demà serà un dia molt llarg i dur (sabreu perque al proper post), així que la nit no s'allarga i anem a la nostra suite a dormir!!

6 comentaris:

  1. Hola guapos!!!

    Quins contrastos, no? Del pàrquing hiperpoblat, al desert solitari; del no-res, a Las Vegas i la suite; del riu, a l'hidromassatge... Això és Amèrica!!!

    Realment impressionant i espectacular! Que bé, que us vau deixar convèncer per anar-hi, no? Realment s'ho val, tot i el mareig.

    Petonassos!!

    PD. Com sou, eh? No doneu ni una petita pista que ens permeti intuir què explicareu al proper post!!!

    ResponElimina
  2. Hola parella!

    Com be diu la Mireia ara sí que: "Això és Amèrica!!!"

    Impressionants les fotografies d'aquests paisatges descarnats i durs. Costa imaginar-se com s'ho munta la gent que hi viu per aquests indrets.

    Celebrem que esteu ben instal·lats a Las Vegas i que esperem que no us gasteu tota la pasta.

    Aquí, de moment, d'estiu res de res. Núvol, pluja sovint i temperatures que ni volen arriben a 30 graus (lluny dels vostres 50). Hom diu que a partir d'agost sí que tindrem estiu de veritat. Confiem que sigui així.

    Apa, a seguir gaudint i quedo també a l'expectativa del vostre nou post.

    Patonarrus!

    ResponElimina
  3. Viva...LAS VEGAS!! Viva...LAS VEGAS!!
    Manta y carretera, si señor... vaya paisajes, jolín! Esas fotos de las tragaperras ande estan?

    Recuerdos a Elvis!

    Albert.

    ResponElimina
  4. Que guayyyy es todo eso, pero tantos Km de carretera en tan poco tiempo no se si compensan ya que por lo visto creo que estais cansaditosss, suerte de esos jacuzzis.
    Si te haces millonario en los casinos, por lo menos si no vuelves aparece en españoles por el mundo que te veamos algun dia.
    Besitossss a los dos.

    ResponElimina
  5. On brilla el tebi sol
    amb un nou fulgor
    daurant les sorres
    On l'aire és net encara
    sota la suau llum
    dels estels
    On el foc es fa amor
    el riu és parlador
    i el minte selva
    Avui vaig trobar un lloc
    pels dos en aquesta nova terra.

    Amèrica, Amèrica
    tot un immens jardí
    això és Amèrica.
    Quan Déu va fer l'edén
    va pensar a Amèrica...

    I aquestes fotos? són reals? aquests paisatges els esteu mirant amb els vostres propis ulls? no serà que us les baixeu d'internet mentre esteu passant uns dies d'anonimat a pals desconnectats de tot i tots? jajajaja, mare meua mare meuaaaaaaaaaaaaaaaaa, jo també vullllllllllllll fer de yanki amb vosaltressssssssss!!!!!! jajajajaja

    vinga noiets, a seguir amb l'aventura!!

    no us estimo gens, ja ho sabeu ;-)

    muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

    ResponElimina
  6. Jooo!!! es impresionante y voy a empezar a ahorrar para poder visitar AMERICA, realmente es un contraste de paisajes y experiencias.
    Ya te dije David que era tu bautizo como conductor, ya has subido el nivel ...
    Un besito a los dos.

    Ana

    ResponElimina