Dies 10 i 11. Los Angeles

Avui fem 2 posts en 1, a veure si ens posem al dia!!

El dia 10 al matí anem cap a Hollywood, a veure si trobem famosos i el glamour que esperavem d'una ciutat com L.A.

Només arribar, l'ambient que es respira a Sunset Blvd i a Hollywood Blvd ja és diferent i sobretot molt festiu (gent disfressadam ofertes constants pel carrer dels tours que fan amb autobus...). Portem 5 minuts quan ja ens han fet diverses ofertes. Agafem el més barat que ens ofereixen, i inclou un tour per les cases dels famosos (o més ben dit les seves portes!!), Beverly Hills,  Rodeo Drive (el carrer on va de compres la Julia Roberts a Pretty woman...). Veiem les portes de: Tom Cruise, Madonna, Christina Aguilera, els Beckam, Jackie Chan.... entre molts altres!! El guia explica moltes coses però ens costa pillar el que diu, tor i que ens va preguntant coses. En alguna de les portes es veuen paparazzi esperant.
Impressiona veure les cases al mig de la muntanya construides, i la veritat es que Beverly Hills està mooooolt cuidat i és molt maco passejar-hi. Qui pogués tenir una casa allà!!
A la tarda intentem anar a Straples Center, però l'estrés amb el cotxe ens pot (portem dues hores al cotxe per creuar la ciutat i aparcar en un lloc on no ens cobrin 20$)  i al final passem. Decidim anar cap a Long beach a sopar i encertem, hi ha ambientillo!

Al dia següent, decidim apropar-nos a uns altres outlets que hi ha a L.A. El dia de Las  Vegas va ser una mica estresant així que ens ho prenem amb calma. Passem el matí "de shopping" (mama, el David res d'esperar amb paciència!! Compra tant o més que jo!!!), mengem algo per allà (en un restaurant d'aquests autèntics d'hamburgueses i batuts, on les cambreres van amb la còfia i uniforme de ratlles vermell i blanc)  i a la tarda ens apropem a Venice beach. Allà hi ha la "muscle beach", la zona de la platja on els tios catxes fan peses i tot això, però deuen estar de vacances!! Es una zona estranya, plena de hippies i vagabunds, gent fumant maria pel carrer, mercadillos amb qualsevol cosa... Bé per fer un passeig de tarda, però no creiem que ens agradés de nit!!

Treiem el nas a Santa Mònica i fem un  passeig pel Downtown i el port, però fa molt de fred!! Dubtem que ens poguem banyar algun dia, perquè aquí a la que bufa el vent (i de moment es sempre!!) fot una rasca que flipes!!

Anem a casa, ens fotem un jacuzzi, ens posem elegants (però amb motxilla, com diu el David!) i tornem a Santa Mònica a sopar. Ens deixem la pasta en un italià, però almenys no es fast food i tenen pa com deu mana (no bollitos) i oli d'oliva!! geladet mentre escoltem els músics que hi ha pel passeig i cap a caseta!

Dia 9 Las Vegas i los Angeles

Buenas!

El dia 9, vam decidir passar el matí comprant als Premium Oulet Las Vegas. Teniem entés que era el millor lloc per aconseguir gangues!! Anavem justos de temps, però no podiem deixar escapar la ocasió!!

Sense pressa vam anar cap allà, i com ens en vam penedir després perquè vam anar super estressats!! Primer vam anar a la levi's, que era on més clar teniem que voliem comprar, i va ser un estres!! Potser ens vam tirar 45 minuts (o una hora, diu el David), però vam arrassar!! A les altres tendes ja vam anar amb presses, però també vam fer compres (3 samarretes de marca per 30$ per exemple, autèntiques gangues!). Després de menjar algo, vam agafar el cotxe per anar cap a Los Angeles (4 h i mitja més o menys). Tota la estona el trànsit era intens, però a mida que ens aproximavem a la ciutat, vam descobrir que aquesta penya condueixen com AUTÈNTICS ANIMALS!! Estan tarats!! Canvis bruscos de carrils, adelanten per tots costats.... i ningú va a la velocitat permesa, ningú!! Abans d'entrar a la ciutat ja estavem agobiats del trànsit. A més hi ha mil autopistes diferents i caravanes eternes, doncs tothom es mou en cotxe  (i no ens estranya, amb les distàncies que hi ha entre els llocs).

Total, que arribem a l'apartament (reservat per airbnb, com us haviem explicat) i flipem per varis motius: és molt més maco del que ens esperavem, la dutxa està al pati de darrere, té un jacuzzi al pati, i tot i tenir nevera, plats.... i dir a l'anunci que té cuina, no té fogons ni microones ni absolutament res per cuinar!! Bajon total per la Núria, que cansada del fast food volia menjar una mica bé. Anem a buscar un lloc per sopar, però com que són les 10 ens diuen que ja tanquen. Busquem yogurts i fruita a les gasolineres (hem de passar per unes quantes) i ens apanyem com podem.

Demà a conèixer L.A!!

Dia 8. Grand Canyon i Las Vegas.

Tothom ens havia dit que si anavem a Las Vegas era obligat anar a Grand Canyon. Malgrat el cansament del dia  anterior, teniem moltes ganes de veure-ho, hi teniem poc clar com anar-hi. La parella de Sant Celoni ens van explicar (com la majoria de gent que ens havia recomanat anar-hi) que van fer una excursió de 4 hores amb helicopter des de Las Vegas, que feia moltissima calor, que anaves super apretat.... però que era impressionant. La Núria no veia del tot clar això del helicòpter (i menys amb el mareig del dia anterior!!) així que vam agafar el cotxe i au, gairebé 12 hores més per anar i tornar al Gran Canyon!! Com si anessim i tornessim de Madrid per veure el Prado!

Vam parar a dinar a Willams, un dels pobles de la Ruta 66. Es que per fer aquest camí vem fer un tros de la Ruta 66!!!

Quan vam entrar al parc estavem expectants. No sabiem que trobariem. Vam aparcar i el David no les tenia totes que des d'allà es veies alguna cosa. Quan va aparèixer davant nostre no vam poder fer més que quedar-nos amb la boca oberta. Era realment impressionant veure els colors de les roques a diferents alçades, els forats del riu.... i feia molta impressió mirar cap avall!! (la Núria va pensar que sort que no havien agafat l'helicopter...). Com ja vam dir ahir, costa explicar-ho amb paraules, s'ha de viure!! Ens vam quedar amb ganes de caminar pel parc (hi ha moltes rutes), de veure les reserves indies... però tot no podia ser, i veure aquest petitíssim tros ja va compensar les hores de cotxe!

Vam tornar a Las Vegas, passant per la part del nord per veure les capelles on es casa la gent. Vam sopar a un japo que estava dins el casino New York, New York (que per cert, dins té una muntanya russa!!). Vam anar a fer unes partidetes a las "tragaperras" i el David va descobrir el Videopoker. Hem de dir que no ens hem fet rics,... llàstima!

Aquesta nit va ser una mica més llarga, però es que estavem... LIVING LAS VEGAS!!

Dia 7. Death Valley i Las Vegas

Sí, anem endarrerits, però no volem deixar d'explicar-vos aquesta part del viatge, per nosaltres la més espectacular!!

El post anterior no sabem si es va acabar d'entendre... no ens queixavem pas d'estar a Three Rivers, al contrari! Ens va alegrar poder viure l'autèntica Amèrica!! Allà al motel vam coincidir amb una parella de Sant Celoni. Eren els 1rs catalans que ens trobavem. Feien la mateixa ruta que nosaltres, però la van començar a Los Angeles, així que vam intercanviar opinions i impressions, i ens van convèncer per anar a Death Valley malgrat les hores de cotxe que suposava (12 hores).

Així que vam matinar i ben preparats amb la nevereta (gràcies Diana), l'aigua.... ens vam dirigir cap allà.

Per començar, el GPS ens porta pel camí més curt:  pujant pel Sequoia Natural Park. Per a que us feu una idea: com la Collada de Tosses, pos "má o menos". La Núria marejada com un ànec, prenent Biodramina i allò que no acaba, perquè després de pujar s'ha de baixar!! En una de les parades perque la Núria agafés aire, vam veure que sortia fum del cotxe i ens vam "cagar vius". Per sort, només eren els frens i el David ho va arreglar tirant aigua. Amb aquest panorama ens disposavem a entrar al desert després de menjar algo a Lone Pine (sí, pizza, i sí m'he engreixat però es que només hi ha Fast Food aqui!! i ja us dic que em cansa!!).

Portem 7 hores al cotxe quan per fi entrem a Death Valley, eren més o menys les 3 o 4 de la tarda. Abans d'entrar, parem a un mirador a fer-nos la foto de rigor, Només hi som nosaltres i uns guiris. De cop, sentim un soroll bestial i veiem que passa un avió d'aquests militars. Ens mirem flipant!

Quan baixem del cotxe per pagar l'entrada, la calor ja es força insuportable. Fa un aire calent estrany, de desert. Estem a 50º.  Ens creuem el parc, sense gairebé parar. Voldriem veure molt més però portem moltes hores de cotxe i tot no pot ser. Amb el que em vist ens donem molt més que satisfets. Ha estat un dels paisatges més bestials que mai hem vist, i la sensació d'estar creuant el desert, amb la calor, la por que el cotxe et deixi tirat... és inexplicable i simplement s'ha de viure!

Arribem a Las Vegas quan es pon el sol i les llums es comencen a encendre per rebre'ns. La sensació quan entrem a La Strip es també impressionant, Tot d'edificis enormes il·luminats, els casinos (cada un amb la seva ambientació), moltissima gent que passeja... Costa avançar amb cotxe però finalment arribem a l'hotel. Flipem quan parem el cotxe i ens ve un aparcacotxes, ens treu les maletes, ens les posa en un carro d'aquests daurats. Imagineu les nostres pintes després de 12 hores de cotxe i de passar pel desert!! jajaja i ells tots imaculats amb el traje, els guants... Ens donen la targeta de la nostra SUITE, planta 40, i alucinem quan entrem (tot i que les  vistes deixen bastant que desitjar!!). Ens porten les maletes a l'habitació, i després de donar-li la propina ens fotem un bany al "hidromassaje". Anem a sopar a un asiàtic (_abans es perdem pels casinos fins que el trobem) i anem a probar les "maquines tragaperras".

Estem molt cansats, i demà serà un dia molt llarg i dur (sabreu perque al proper post), així que la nit no s'allarga i anem a la nostra suite a dormir!!

Dia 6. Three Rivers

La nit anterior vam tenir el primer moment de dubte del viatge. Veient que ens quedava pendent anar a Death Valley no sabiem si cancelar la reserva a Three Rivers, doncs ens feia mandreta visitar el King's Canyon National Park perquè quedava més lluny del que ens pensàvem. Per logística i per no anular la reserva, vamd ecidir prendre'ns el dia amb calma i anar igualment a aquest poble, visitant els pobles del camí.

Primera parada: Fresno. Una merda!!

Decidim anar directes al motel i fer un bany a la piscina abans de buscar un lloc per dinar, doncs fa moltissima calor.
De camí a Three Rivers hem bordejat un llac impressionant. Després de dinar i fer la primera migdiadeta del viatge, ens hi apropem. Hi ha zones per banyar-se, semblen un parking!! Fem un bany però marxem ràpid perquè no ens agrada l'ambient. està ple de gent (sobretot llatins) amb les carpes, les taules, les cadires... en plan dominguero però a lo bestia! Així que busquem el riu. Hi ha zones que estan preparades per banyar-se, rollo mini platgeta. També ens fotem un banyet.

En resum, el dia d'avui ha estat molt profitós malgrat els dubtes que teniem. Hem viscut l'autèntica Amèrica: poble al costat del riu, gent amb les barques pel llac, senyors amb el super mostatxo, cases prefabricades de cop i volta a la carretera...

Dia 5. Yosemite (i record d'algú molt especial)

Com cada dia matinem i anem a esmorzar a un local que hem descobert al costat de la carretera: Judy's Donuts!! El paradís del Homer Simpson (i ja ens pensavem que no era cert, doncs no haviem vist donuts enlloc!!)

Agafem el cotxe i anem cap a Yosemite, que està a 16 milles. ës una carretera de corbes. De tant en tant, vas veient com 6 bústies juntes allà al costat de la carretera. Són de la gent que té la casa per allà al mig del bosc (i amb prou feines es veuen!!).

Quan entrem al parc, enlloc d'anar a la dreta com ahir a la tarda, tirem cap a l'esquerra, direcció al Yosemite Valley Center. Són 35 milles de distància per carretera de corbes tota l'estona,  i amb unes vistes espectaculars!

Al llarg de la carretera vas trobant diferents miradors, on pots parar i fer les fotos de rigor. Inclús hi havia uns nuvis acabats de casar fent-se les fotos!! Al principi anem bastant perduts: el parc està ple a vessar, no sabem on aparcar per anar a fer una excursioneta... El parc és molt turístic, massa pel nostre gust, però tot i això està super cuidat, molt net (ni un paper al terra) i respectant força l'entorn natural. Està pensat per visitar-lo en cotxe, no caminant com pensavem, però no ens estranya: és immens!! Nosaltres, amb 1 dia només podem visitar una petitíssima part (la de més al sud).

Veiem les cascades, que fan 700m i són impressionants i el Gran Capitàn, una muntanya de granit immensa. Una delícia per als escaladors.

Dinem els bocatas que ens hem comprat en una roca a l'ombra (fa una calor terrible) mentre un mosquit decideix cebar-se amb l'esquena de la Núria i la cara del David, fins que li plantem cara amb el repel·lent.

Descansem una estona i ens dirigim al Glacier Point. Veiem passar la gent menjant gelats i pensem: no pot ser!! Doncs sí amics, això és america!! I trobem allà al mig una mena de bar, així que ens refresquem amb un geladet.

Les vistes des del Glacier Point són una passada, tot i que evidentment no hi havia gel. Els esquirols campaven per allà com volien i inclús fotien algun susto als guiris que estavem per allà.

I fent honor al record del Llullu, que avui fa 2 anys que va començar a correr, dir que el Parc esta totalment adaptat, i que per arribar a les zones turístiques principals hi ha un camí senyalitzat per a les persones amb cadira. Sabem que ens segueixes des d'allà on siguis!!

I també volem felicitar la Tata, que avui és el seu sant!!! Molts petonets Cristina!!!!

Dia 4. De San Francisco a Yosemite

Avui ens llevem d'hora perquè hem d'anar a buscar el cotxe de lloguer.

La oficina és al centre de la ciutat, així que imagineu-nos baixant pels carrers amb aquesta pendent, amb les maletes, bosses, agafant bus i metro.... show!!!!!!!!!!

La conclusió que treiem de la nostra estada a San Francisco és que és una ciutat que ens ha agradat molt als dos, i que no és la típica ciutat americana.

Al sortir d'aquí sí que ens hem trobat el que ens imaginavem: Mc Donald's a cada poble (de fet ahir hi vem dinar i el David va ser feliç menjant un Bic Mac americà), gent molt gorda, els típics homes grans amb pinta de cowboy... jajaja

Anem a l'oficina i ens donen un Hyunday Accent. No és el típic Chevrolet però és més gran, el maleter és inmens i és molt còmode.

Vem sortir pel pont de Oackland i el paisatge que ens vam anar trobant va ser "variopinto". Primer una zona molt àrida de muntanyes petites i pelades, d'un color grogós.

Més endavant, zones ajardinades al mig de la carretera i centres comercials immensos cada dos per 3 (como el Dunnes, que està en medio de la carretera, pues igual pero 20 en vez de 1).

Després un altre cop zona àrida... i així anar fent.

Vem conduir unes 200 milles fins arribar a Oakhurst, el poble on tenim el motel. Diem poble però en realitat no ho és. Són restaurants, motels i supermercats als 2 costats de la carretera. Aquí ja fa molta calor. Així que ens fotem un banyito a la piscina i fem un jacuzzi.

Un cop fresquets, decidim agafar el cotxe i apropar-nos a Yosemite, per comprar l'entrada i així l'endemà anar directes. La nostra entrada (la sud) està a 16 milles de Oakhurst. El camí fins allà és impressionant, tot de bosc al voltant de la carretera de curves que porta fins allà. Paguem l'entrada (val 20$ per cotxe i dura una setmana), i visitem la part de Mariposa Groves, on hi ha el bosc de les "giant sequoias". És impressionant!!!

Ens fotem una bona pizza americana per sopar, mentre escoltem un tio cantant country. A dormir!!
El Motel

Dia 3. San francisco

Gràcies a un antifaç per dormir avui la Núria em deixa en pau fins a les 8.

La idea és apropar-nos al Golden Gate, sense tenir molt clar que farem després, perquè està com fora dela ciutat. El bus ens deixa a dalt d'un dels turons i baixem caminant veient la bahía al fons. A la nostra esquerra, el Golden Gate. Recomanen creuar-lo caminant o en bici, però realment estem mooooolt cansats i amb agulletes, així que de moment ens conformem amb veure'l des de baix però amb una bona perspectiva. La boira e tapa una part, però no deixa de ser espectacular!! I veiem la 1a platja, plena de gent fent windsurf. A la bahía sempre fa molt de vent!

Després ens tornem a apropar al Port, anant xino xano pel barri de la Marina, però acabem petats perquè aquí les distàncies són enooooormes!! És un barri super tranquil i amb unes cases precioses!!

Ens apropem al Carrer Lombard, famós per les seves ziga-zagues. Està ple de guiris com nosaltres fent fotos als cotxes que baixen. Té una pendent tant gran que van haver de fer les corbes perquè els cotxes puguessin passar. La veritat és que impressiona veure'ls baixar.

Dinem al barri italià i després anem cap a Castro, el barri gay. Les banderes dominen els carrers, en moltes botigues només hi ha roba de noi o de travestis, els anuncis i l'ambient que es respira és tot molt gays.

I per avui ja està, al vespre anem a casa a descansar, que demà sí que comença l'autèntica aventura!!!

Dia 2. San Francisco

La Núria i els horaris.... a les 7 del matí ja m'emprenya un altre cop! Tornem a matinar.

Avui volem anar a visitar la part més cèntrica de la ciutat, Union Square. De camí cap allà, un cop baixem del bus, fem una mica més de volta per passar per un parell de barris més. Japantown és el barri japonés, i és com el barri xino però en japo. Casetes baixes, tot molt net...
La reflexió que feiem ahir era la següent: cada barri d'aquests és com un guetto, tots els estrangers d'aquella raça viuen allà, tenen les seves pròpies escoles, els rètols en el seu idioma. Els barris així que hi ha són: Chinatown, Japantown, Russian Hill, Noth Beach (italians) i Mission (llatins, barri poc recomanable segons els que viuen aquí), on la publi de Mc Donald's diu "Me encanta" enlloc de "i'm lovin it".
Us imagineu el Raval amb rètols i noms del carrer en àrab? No fa gaire per la integració.

També passem per Civic Center, que no ens agrada gaire. és el barri més brut que hem vist (almenys el carrer per on vam passar), així que vam anar rapidet fins arribar a Union Square. Per fi!!! Les botigues!!!! La Núria ja pensava que no n'hi havia! Tenda Levi's, Apple, Nike... Badem una estona, però per comprar en prinicipi esperarem a las Vegas.

Anem al Pier 39 (port 39) on hi ha una mena de centre comercial tot de fusta, que sembla Eurodisney, a dinar. El David es menja una crampcake burguer (de cranc). El cranc és molt típic d'allà, el que no entenem es d'on surt tanta quantitat!!

A la tarda tenim el ferry reservat per anar a Alcatraz. Al arribar a la part de la presó et donen una audioguia en espanyol. Esta molt bé perquè realment t'expliquen moltes coses, però és una mica estressant perquè no aocnseguiem anar a l'hora en el audio i per tant, tampoc al moure'ns per allà!! Tot i això ens va encantar i coincidim en que és una de les coses més interessants que hem vist de moment.

Aconseguim fugir d'Alcatraz (això sí, res de nadant!!) i tornem al Pier 39, on se suposa que estan els lleons marins (la Núria els volia veure si o sí). Al final els trobem però n'hi ha poquissims (es veu que a l'estiu se'n van de vacances!).

Tornem a les 8 al apartament, hem estat fora 11 hores i ens fa mal toooooooooooot!!! I fot una rasca i un vent que no veas!!

A descansar!

Per cert, torno a tenir al meu costat al "hombre gamba!!"

Dia 1. San Francisco

Primer de tot cal aclarir que els 1000$ de indemnització no es pasta en mano sinó per gastar a US Airways! És a dir, viatge a Nova York al canto!!

Quan vam arribar el dia 18 de nit i petats, voliem sopar qualsevol cosa i dormir. Vam sortir a fer un volt pel barri, però és super residencial i no hi havia res per menjar a prop. Vam tornar a l'apartament, i hi havia algo de menjar. Vam decidir fer una truita, però al anar a encendre el foc, vem dir: osti com que ja no fumem, no tenim encenedor!! Així que vam menjar un iogurt am kellog's i a dormir... Descobrirem el dia seguent quan fem el sopar que no cal foc, sinó que s'encenen sols!!!

Finalment ens aixequem a les 7 del matí, encara adaptant-nos a l'horari. No tenim esmorzar així que anem a descobrir el barri on estem (Noa Valley). Trobem un caffe i ens fotem un blueberry muffin i una cookie gegant (la Núria estava al paradís!). Fem un volt buscant un super, per tenir-lo localitzat i trobem que a les 8 i poc ja es obert. Tot es menjar orgànic!!!!!

Descobrim que estem a cuenca de tots els barris importants (a part de a dalt de un dels mil turons), així que ens movem amb bus. Visitem Chinatown, North beach (barri italià) i el port. Chinatown és impressionant, és una ciutat dins de San Francisco. Tenen les seves esglésies, el seu hospital...és com si estiguessis allà realment. 

Una altra cosa que ens va alucinar és que els barris estan "marcats", al barri italià hi ha pintada la bandera als fanals, al barri gay les banderes pengen dels fanals...

Ens passem 1h i mitja buscant una hamburgueseria per dinar (increible no?). Des del migdia, la Núria que ja sabeu que es una pupas, es queixa de la cama. Té un tirón, així que decidim tornar i descansar. Ens passem des de les 5 de la tarda fent el gos a l'apartament i anem a dormir d'hora.

Mañana más!

GO!!!

Eiiiii!!!!!!! Després del tute d'ahir ja som a San Francisco!!! Tot molt bé finalment, però anem per parts!!

Primer toca explicar el paripé de l'aeroport!!

Ens llevem a les 4.30h (hora Barcelona) per anar a l'aerport. Primer vol de BCN a Frankfurt, tot ok!!

Arribem a Frankfurt i en teoria, sense sortir de la zona d'embarcar, haviem d'anar buscar US Airways perquè ens donessin la nova targeta. Total, que sorties igual, l'únic es que no facturaves maletes. Ens van fer les típiques preguntes de pk anavem a EEUU, si portavem armes etc.... i després la tia es va estar com 20 minuts perquè no ens podia assignar seients. Finalment ho aconsegueix i ens dona ja les 2 targetes d'embarcament. Anem a passar un altre cop els controls de seguretat, la Núria els passa ial David li diuen que s'esperi. Portava una llanterna de Winnie de Poo a la bossa de mà (ni idea que hi era) i clar, pot ser una arma potencialment perillosa!!!! Se'l emporten al quartelillo, li passen un paper per comprovar que no té restes d'explosius i ens deixen marxar.

Agafem l'avió Frankfurt-Philadelphia. Seients tan estrets com els de Vueling, gairebé no es reclinaven... però el dinar no va estar malament i les pelis tampoc! Després de unes 11 hores arribem a Philadelphia, 14h (hora local), 11h (hora San Francisco) i 20h a Bcn. Locura!!!!!!!!

Ara tocava passar els controls de seguretat per entrar a EEUU. Primer vam havem de fer la cua de "Visitors" i preparar els passaports i els papers. Un cop ens havien pres totes les empremtes i ens havien fet la foto, ens van donar el permís per entrar. Ens van diuen que hem de recollir les maletes (quan en teoria anaven directes). Ho fem i anem cap on ens indiquen. Passem pel costat d'un tio que et mira la maleta, ens deixen passar i les tornem a posar a la cinta. Ara haviem de passar de nou els controls per entrar a la zona d'embarcament de Philadelphia. Mirem el rellotge i anem justos de temps. El paio que mira el passaport de la Núria ens diu que el seguim i ens cola a la fila. Pensem: osti que bé!!
HA!! Resulta que la Núria té cara de mexicana sospitosa i decideixen passar-la al quartet del scaner. Després de tocar-la per tot arreu i de revisar-li tot el que portava, deicideixen que és inofensiva (algú ho ha dubtat?) i ens deixen marxar. Anem amb tot el estres a la porta d'embarcament i tenim problemes per agafar l'avió. No ens enterem de res i per sort trobem un parell de paios catalans que ens van traduint tot el que passa: hi havia oberbooking i l'avió era massa petit, així que les últimes files es quedaven a terra.
Nosaltres fets pols i flipant, pensant que sort que ens traduien el que deien perquè no pillavem absolutament res amb l'accent americà!
Al cap d'una estona ens diuen que ens indemnitzen amb 500$ a cada un i que ens han col·locat al següent vol (2 hores després). No les tenim totes, però acabem pujant i 7 hores de vol més tard arribem per fi a San Francisco!! (21h local, i 6 del matí del dia següent a BCN, 24 h volant).
Taxi i cap a l'apartament! Aquest vespre, expliquem que tal el 1r dia!!!

Petons a tots i totes!!

2...

Així està el tema dos dies abans de marxar... jajaja

Aquesta foto reflexa clarament com és cadascú...

 ¿¿Quién es quién??