Dia 5. Yosemite (i record d'algú molt especial)

Com cada dia matinem i anem a esmorzar a un local que hem descobert al costat de la carretera: Judy's Donuts!! El paradís del Homer Simpson (i ja ens pensavem que no era cert, doncs no haviem vist donuts enlloc!!)

Agafem el cotxe i anem cap a Yosemite, que està a 16 milles. ës una carretera de corbes. De tant en tant, vas veient com 6 bústies juntes allà al costat de la carretera. Són de la gent que té la casa per allà al mig del bosc (i amb prou feines es veuen!!).

Quan entrem al parc, enlloc d'anar a la dreta com ahir a la tarda, tirem cap a l'esquerra, direcció al Yosemite Valley Center. Són 35 milles de distància per carretera de corbes tota l'estona,  i amb unes vistes espectaculars!

Al llarg de la carretera vas trobant diferents miradors, on pots parar i fer les fotos de rigor. Inclús hi havia uns nuvis acabats de casar fent-se les fotos!! Al principi anem bastant perduts: el parc està ple a vessar, no sabem on aparcar per anar a fer una excursioneta... El parc és molt turístic, massa pel nostre gust, però tot i això està super cuidat, molt net (ni un paper al terra) i respectant força l'entorn natural. Està pensat per visitar-lo en cotxe, no caminant com pensavem, però no ens estranya: és immens!! Nosaltres, amb 1 dia només podem visitar una petitíssima part (la de més al sud).

Veiem les cascades, que fan 700m i són impressionants i el Gran Capitàn, una muntanya de granit immensa. Una delícia per als escaladors.

Dinem els bocatas que ens hem comprat en una roca a l'ombra (fa una calor terrible) mentre un mosquit decideix cebar-se amb l'esquena de la Núria i la cara del David, fins que li plantem cara amb el repel·lent.

Descansem una estona i ens dirigim al Glacier Point. Veiem passar la gent menjant gelats i pensem: no pot ser!! Doncs sí amics, això és america!! I trobem allà al mig una mena de bar, així que ens refresquem amb un geladet.

Les vistes des del Glacier Point són una passada, tot i que evidentment no hi havia gel. Els esquirols campaven per allà com volien i inclús fotien algun susto als guiris que estavem per allà.

I fent honor al record del Llullu, que avui fa 2 anys que va començar a correr, dir que el Parc esta totalment adaptat, i que per arribar a les zones turístiques principals hi ha un camí senyalitzat per a les persones amb cadira. Sabem que ens segueixes des d'allà on siguis!!

I també volem felicitar la Tata, que avui és el seu sant!!! Molts petonets Cristina!!!!